Oplontis | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Nom en la llengua original | (la) Oplontis | |||
Dades | ||||
Tipus | Ciutat romana i ciutat destruïda | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Torre Annunziata (Itàlia) | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Lloc web | pompeiisites.org… | |||
Oplontis era una ciutat prop de Pompeia i Herculà que durant l'Imperi Romà va quedar colgada sota una capa de cendra volcànica d'uns 6 metres per l'erupció del Vesuvi de l'any 79. Les seves restes són al mig de l'actual ciutat de Torre Annunziata (Nàpols), a la regió de la Campània. L'any 1997 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat com a part de l'anomenat «Recinte arqueològic de Pompeia, Herculà i Torre Annunziata». El nom d'Oplontis és probable que es refereixi als banys de l'àrea de Punta Oncino, però avui el nom s'utilitza per designar el grup de vil·les de la moderna ciutat de Torre Annunziata.
Durant molt temps, l'existència de l'antiga Oplontis havia constituït una mena de misteri. En absència de testimonis directes i concrets, els especialistes només comptaven amb algunes referències geogràfiques i cartogràfiques, entre les quals destaca la indicació continguda a la Tabula Peutingeriana. Oplontis apareixia assenyalada prop de la costa, entre Herculà i Pompeia, amb un edifici de forma quadrada flanquejat per dues torres, utilitzant un símbol que al mapa representa molts centres de la regió de la Campània.[1]
Es tracta probablement d'un suburbi semiurbà de Pompeia amb habitatges de segona residència per a l'otium,[2] o bé de cases confiscades als samnites pel sistema de la deductio[3] després de la guerra social que va tenir lloc l'any 90 aC i ocupades per colons romans.[4]
A mitjan segle xviii va començar l'excavació de Pompeia seguint criteris poc respectuosos. Un segle més tard, el 1839-1840 va començar l'exploració a la zona d'Oplontis i, en descobrir-hi les primeres restes, es van poder confirmar les referències que se'n tenien. Aquestes restes eren d'unes termes que foren anomenades «Termes Nunziante». Es va poder comprovar que aquesta mateixa àrea ja havia estat explorada a l'època de Carles III, si bé amb un caràcter més espoliador que no recuperador. Però no va ser fins a la dècada del 1960 que es varen fer les excavacions i el descobriment de la Vil·la Popea.
Els resultats d'investigacions recents permeten vincular Oplontis a la família dels Calpurni Pisó, prestigiosa família aliada de Pompeu Magne.[5]